PRESENTACIÓ

Aprendrem ara més coses sobre l'autor de capçalera d'aquest blog:
- En primer lloc sabrem més coses sobre la seua vida com per exemple que es va casar dues vegades una d'elles amb la germana de Joanot Martorell.
- A continuació analitzarem l'esplendor de València durant el segle  XV,es va convertir en la ciutat més important d'Europa.
-Posteriorment estudiarem l'obra de l'autor dividida en quatre parts:
   - Cants d'amor: Amaguen un senyal
   - Cants de mort.
   - Cants morals.
   - Cants espirituals.
També l'estil.
- Finalment veurem algunes de les composicions més importants.

ausias march millorat

View more presentations from guest13bf668

LLIR ENTRE CARDS

¿Quins tan segurs consells vas encercant,

cor malastruc, enfastijat de viure?

Amic de plor e desamic de riure,

¿com soferràs los mals qui et són davant?

Acuita't, doncs, a la mort, qui t'espera

e per tos mals te allongues los jorns:

aitant és lluny ton delitós sojorns

com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és eixida a carrera,

plorant sos ulls per sobres de gran goig.

Melodiós cantar de sa veu oig

dient: "Amic, ix de casa estrangera!

En delit prenc donar-te ma favor,

que per null temps home nat l'ha sentida,

car jo defuig a tot home que em crida,

prenent aquell qui fuig de ma rigor."

Ab ulls plorant e cara de terror,

cabells rompent ab grans udulaments,

la vida em vol donar heretaments

e d'aquests dons vol que sia senyor,

cridant ab veu horrible i dolorosa

tal com la mort crida al benauirat,

car, si l'hom és a mals aparellat,

la veu de mort li és melodiosa.

Bé em maravell com és tan ergullosa

la voluntat de cascun amador!

No demanant a mi qui és amor,

en mi sabran sa força dolorosa.

Tots, maldient, sagramentejaran

que mai amor los tendrà en son poder

e, si els recont l'acolorat plaer,

lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Null hom conec, o dona, a mon semblant,

que, dolorit per amor, faça plànyer:

jo son aquell de qui es deu hom complànyer,

car, de mon cor, la sang se'n va llonyant.

Per gran tristor que li és acostada,

seca's tot jorn l'humit qui em sosté vida

e la tristor contra mi és ardida

e, en mon socors, mà no s'hi troba armada.

Llir entre cards, l'hora sent acostada

que civilment és ma vida finida:

puix que del tot ma esperança és fugida,

ma arma roman en aquest món damnada.

DOS AUTORS DEL SEGLE XV

http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=980 (Joanot Martorell)

http://www.xtec.es/ausias/ (Ausiás March)

 

Ací tenim dos dels escriptors valencians més importants del segle XV tant per la seua força literària com per la seua agitada vida sentimental. Ausiàs March és autor de nombroses composicions, d'elles destaquen les amoroses que amaguen un senyal per referir-se a la dama. Entre ells trobem plena de Seny  o Mon darrer amor. Per la seua banda Martorell és autor de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc una de les més importants del génere.Tanta és la seua grandiositat que quan Don Quixot es torna boig i li cremen la biblioteca és una de les poques que salva. Una curiositat, aquests autors eren cunyats ja que el primer estava casat amb la germana del segon,la relació no era bona.

Veles e vents han mos desigs complir

(Ausiàs March - Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

(1969)